EL VIANANT QUE VOLIA SER PRESENT EN UNA LLEGENDA DE BÉCQUER
La primera activitat, després de la meva etapa productiva, ha estat recórrer a peu gairebé tot Astúries, d'est a oest. A part del verd intens dels prats i la boscúria, em quedo, i aporto, amb una imatge extreta de l'Espanya més profunda, digna d'una barreja de la millor literatura romàntica o qui sap si naturalista. Aquella de la Pardo Bazán, d'Espronceda o de Bécquer:
Després d'hores de continu ascens entre boires, travessar-les per fi i situar-se per damunt d'un enorme mar de cotó, el vianant arriba al monestir de Sta. Maria d'Obona ("Aguabuena").
Parets esquerdades emmarquen un meravellós Crist en majestat a l'interior que sols es pot albirar a través d'una esquerda de la malmesa porta de fusta. El que había estat l'auster refetor, ara és una trista ruïna; els arbusts i les males herbes creixen enormes en mig de l'esplèndid claustre abandonat, regats per la contínua pluja.
